CEIP FRANCESC D´ALBRANCA
A LA XARXA DE CENTRES COOPERANTS
LA GRAN ORQUESTRA DELS ANIMALS...
UN PROJECTE COMÚ D'EDUCACIÓ AMBIENTAL
Com a escola adherida a la Xarxa de Centres Cooperants, el Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària Francesc d’Albranca des Migjorn Gran, alumnes i mestres hem dedicat esforços per treballar l'educació per al desenvolupament durant aquest curs escolar 2010/2011.
Entenem que l'Educació pel desenvolupament és una estratègia pedagògica imprescindible en el món educatiu actual, que treballa amb el coneixement i l'anàlisi crítica de la realitat, generant reflexions, actituds i accions en les persones.
Tot i que sabem que aquest és un procés llarg, pretenem que en un futur, els petits ciutadans que tenim a les nostres aules, esdevinguin persones responsables i activament compromeses.
És difícil, però, engegar un projecte en què participin tots –grossos i menuts- i que pugui arribar a tota la comunitat educativa.
Partint de diverses reflexions el claustre de mestres ens vam engrescar en una aventura que no sabíem ben bé on ens duria: Vam encetar el projecte amb una recerca de materials que poguessin inspirar-nos en muntar una representació musical o teatral i que pogués tractar l’educació ambiental des d’un punt de vista proper i entenedor.
La nostra intenció original era que els infants comprovessin que l’acció humana modifica el paisatge i repercuteix negativament en l’equilibri ecològic.
I és així com ens sentírem seduïts pel llibre La gran orquestra dels animals, de Daniel Monedero i Óscar T. Pérez, el qual explica l’entranyable història de Rudolf Klimosky, un director d’orquestra diferent de la resta de músics: En lloc d’instruments musicals la seva orquestra està formada per lleons, mussols, peixos, elefants... Una mescla harmoniosa de nombroses i variades veus que aconsegueixen amansir els homes.
És un conte que planteja cruament el drama que la destrucció del paisatge provoca canvis cruels en la natura i tristos desenllaços pels qui l’habitam, però amb un rerefons de ferma esperança que, entre tots, podem fer un món millor.
Amb aquest objectiu ens posàrem mans a l’obra. I, en petit comitè, un grup de mestres es va encarregar d’adaptar el text, cercar les músiques adequades, muntar una exposició de diapositives, dissenyar l’escenografia...
Les mestres especialistes de música i educació física del centre educatiu s’encarregaren de treballar amb els alumnes les cançons i coreografies; i cada grup, juntament amb els seus tutors, van dissenyar i elaborar el vestuari adequat per a l’ocasió.
El divendres 1 d'abril va ser el gran dia. A les vuit del fosquet la sala polivalent de l’escola vessava de mares, pares, avis, àvies, amics i altres convidats... Cada un dels grups classe del col·legi havia esdevingut una o altra espècie animal de La Terra: ocells, mosques, tortugues, goril·les... dues alumnes de 5è. van executar prou bé la funció de narradores de la història, i un alumne arribat al poble des d’un altre continent tres anys enrere es disposava a jugar el paper rellevant, batuta en mà...
La representació va ser un èxit total; va ser una vetlada amb una forta càrrega emotiva: en suma, tothom es va sentir ben satisfet en constatar-se clarament la gran potència de la feina en equip. Acabàvem de viure el resultat final positiu com a coronament de moltes setmanes de tasca col·lectiva.
Quan una escola s’omple d’infants carregats d’il·lusió, de famílies emocionades per veure’ls actuar, mestres pendents que tot surti bé; música, dansa i poesia; es crea un ambient especial: Qualque cosa que té molta força i que fa que el missatge autèntic i original arribi millor a tota la concurrència: “Cura el món, fes un món millor... Per tu i per mi i per tots els que hi vivim!” Aquest és el missatge final que volíem transmetre a la nostra tribu; la que ens acull, ens educa i acompanya.
Aquí no acaba la història. Setmanes més tard, ens va sorprendre un comentari publicat a un dels nostres blogs del centre. Eren els autors de l’obra que, per casualitat, s’havien topat amb l’article i les fotos a Internet i ens felicitaven per la feina feta i l’experiència en general: Quina sorpresa i quina satisfacció! Creiem que la feina feta va ben valer la pena. I tant que sí!, ens deim convençuts
“Estimados amigos,
Somos Daniel Monedero y Óscar T. Pérez, los autores del libro “La gran orquesta de los animales”.
Acabamos de descubrir por casualidad la fantástica representación que habéis realizado del libro y no queríamos dejar de mandaros nuestra más efusiva enhorabuena a todos.
¡Nos ha encantado ver como el libro cobraba vida de un modo tan espectacular!
Muchas gracias por realizar una actuación tan especial y tan bonita con nuestro libro.
Cariñosos saludos a todos, a los profesores, a los padres, y especialmente a los niños, y a todos los animales que se seguramente se colaron en el teatro para ver vuestra preciosa representación.
Muchos abrazos. Daniel y Óscar”
